RUTA " GAUDEIX CABRERA "
Reviu l’apassionant passat de la vila i el seu ric patrimoni arqueològic.
Descobriràs les restes més significatives del llegat romà i els edificis més emblemàtics del poble.
Visites guiades 2015:
Durada aproximada 1h45'.
Punt de trobada: Punt d'Informació Turística de Cabrera de Mar. Plaça de la Fàbrica (davant de l'Ajuntament)
Preu: Gratuït. Places limitades.
Cal reserva prèvia a: turisme@cabrerademar.cat, trucant al servei d'atenció turística de Cabrera 674 011 450 de 9h a 14h o al Punt d'informació Turística de Cabrera de Mar, obert els dissabtes, diumenges i festius de 9h a 14h.
Activitat organitzada per l'Ajuntament de Cabrera de Mar i Tanit, didàctica i difusió cultural.
Jaciment arqueològic de Can Benet
Bé cultural d’interès local: Les obres de reforma de la zona esportiva municipal van treure a la llum les restes d’una casa senyorial de grans dimensions d’època romana republicana, que estava pavimentada amb mosaics desenvolupats sobre una base de picadís de ceràmica i també en un cas sobre picadís d’escòria de ferro. L’estil constructiu i els motius decoratius, fets amb tessel·les de color blanc i negre, amb les quals es desenvolupen línies, rombes, quadrats i associacions de creus gammades, és propi de la Itàlia central i meridional del segle II aC. Ateses les dimensions de les habitacions, cal pensar que es tractaria de la residència d’ un personatge molt important de la població, d’origen itàlic i que possiblement desenvolupava funcions polítiques i administratives per a la República Romana en el territori.
Actualment, aquestes restes estan cobertes per protegir-les, però al seu costat es van trobar i deixar al descobert un conjunt de cases de format força més humil, que s’articulaven a partir de dos carrers i que segurament constaven de planta baixa i pis. Probablement es tractava dels habitatges de gent del poble o dels assistents de la gran casa que hem descrit més amunt. La cronologia del conjunt es correspon a la que ha estat documentada a la resta de sectors excavats de l’antiga Ilturo, o sigui entre el 140/120 aC i el 90/80 aC.
Jaciment arqueològic de Ca l’Arnau-Can Mateu
Les restes arqueològiques situades a la riera de Cabrera (entre La Guardiola i el pavelló poliesportiu) corresponen a dos jaciments d’època republicana superposats: una part d’una zona residencial amb domus de gran format i de tipologia clarament itàlica, magatzems, forns, tallers i, sobretot les termes públiques d’Ilturo i, al damunt, un centre terrissaire de fabricació d’àmfores per a vi, presidit per un forn de planta rectangular.
Aquest sector d’Ilturo presenta una estructura en terrasses, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les termes tenen una superfície d’uns 450 metres quadrats i la seva construcció se situa vers la meitat del segle II aC. L’edifici original constava només de vestidor (apoditerium), sala d’aigües tèbies (tepidarium) i sala d’aigües calentes (caldarium). A aquests espais es va adjuntar més tard una sauna seca (laconicum) i una sala en el cantó sud, d’ús indeterminat. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d’elements ceràmics que possibilitava la consecució de superfícies corbes molt lleugeres. Una altra dada que demostra el grau de perfeccionament tècnic que s’havia aconseguit en aquestes instal·lacions, el proporciona la troballa de tubs de plom de diversos gruixos. L’acabat interior combinava el color rosat del revestiment hidràulic de les parets, dels seients i de l’alveus, amb els emblanquinats dels sostres i de les motllures decoratives de morter que coronaven les parets. Els paviments, elaborats amb pedretes de color blanc, completaven l’aspecte interior d’uns espais en els quals es tractava de guanyar lluminositat. L’aspecte general exterior del complex termal devia ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar.
Les restes que s’han trobat corresponents al centre productor d’àmfores, són un forn i alguns abocadors d’àmfores en la rodalia. El forn està situat dins d’un ampli recinte delimitat pels dos llargs murs perpendiculars. És de planta rectangular, delimitat pel seus quatre costats per una paret de pedra, i conserva quasi tota la graella in situ.
Les dimensions totals de l’estructura són d’uns 45 metres quadrats. A més d’àmfores, també es varen fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant la seva excavació es varen trobar fragments de vores d’àmfora local datats entre el segon quart del segle I aC i el primer del segle I, moment en què s’abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment.
Jaciment arqueològic de Can Modolell
Entrada gratuïta cada primer diumenge de mes de 10:30h a 13:30h. Resta de dies i horaris només visites concertades.
Can Modolell, l’antic can Lledó, és una masia situada al nord de Cabrera, al camí de can Segarra. En les seves terres, molt a la vora del mas, tocant al camí, hi ha el jaciment on s’han descobert vestigis que van des de l’època ibèrica fins a la baixa edat mitjana. Les restes més rellevants del conjunt són, però, les estructures del que podria haver estat un temple pagà dedicat al déu persa Mitra. Precisament, la datació dins la segona meitat del segle I dC d’una de les àrules (altar) dedicades a Kautes, dóna la datació més antiga per a un testimoni de culte mitràic dins de la península ibèrica.
Les troballes més antigues del jaciment consisteixen en ceràmiques residuals (segles IV a I aC) pertanyents a l’etapa ibèrica. A partir d’aquí, s’estableix una primera fase constructiva que aniria del 50 aC fins l’època d’August. La segona correspondria a l’època de Claudi, la tercera al baix Imperi (finals del segle II o inicis del III) i la quarta a una fase tardo antiga (segona meitat avançada del segle V o molt al principi del segle VI). Finalment, s’estableix una fase medieval amb tres enterraments en cista i, encara posteriors a ells, un conjunt de quinze fosses datades en el segle XII, així com parets que podrien pertànyer al temple de Sant Joan.
Atès que part del jaciment encara està pendent d’excavar, segueix en peu la discussió sobre quina hauria estat la seva funció. En un primer moment, es va pensar que es tractava d’una vil·la romana, tot i obrint la possibilitat que també hi pogués haver un temple pagà. Amb les troballes successives d’elements de culte, especialment a Mitra, va anar prenent cos la idea que es tractava d’un mitreu. Les darreres excavacions fetes el 2011, semblen descartar pel moment que aquest santuari estigui associat a una vil·la. Sembla clar que el santuari no era sols a Mitra, ja que també s’han trobat dedicacions a altres divinitats, potser associades a ell o potser independents: Neptú, potser un Silvà i una deessa del panteó romà. L’assimilació cristiana d’aquest santuari pagà amb el culte a Sant Joan és altament probable, tot i que no ha estat comprovat .El culte al déu solar Mitra hauria quedat encobert per l’advocació al sant del solstici d’estiu i de la celebració del foc: Sant Joan.
La masia
Data del segle XVI-XVII i té els habituals tres cossos, amb elements arquitectònics gòtics, renaixentistes i neoclàssics. El mas va pertànyer als Lladó des del segle XVI, però actualment és propietat de la família Modolell. Sembla que al segle XI la masia s’anomenava de Sant Joan atès que al seu davant hi ha les runes que podrien pertànyer a l’església dedicada a Sant Joan Baptista.
|
|
|
