PANXING
ALELLA
Pensar en Alella ens evoca immediatament, sense necessitat de furgar massa en les imatges de la nostra memòria, en un mar de vinyes verdes, en caves i cellers diversos, en olor a bon vi i en la Festa de la Verema. Però Alella és molt més que vinyes i vi. Alella ofereix al visitant, a tan sols 15 quilòmetres de Barcelona, i amb molt bona comunicació amb la capital, tranquil·litat, repòs, bona cuina, agradable paisatge i vins amb distinció.
Passejar pels carrers d’Alella ens portarà a descobrir joies arquitectòniques carregades d’història que ens sorprendran i ens embadaliran. La primera d’elles és l’edifici d’Alella Vinícola, constituït al 1906 com a sindicat agrícola i conegut per ser el del primer celler cooperatiu de Catalunya. L’edifici és obra de l’arquitecte barceloní Jeroni Martorell i Terrats, encara que la seva façana principal, realitzada a posteriori, pertany al corrent estilístic del noucentisme.
Un conjunt de masies ens permetran conèixer detalls de l’evolució del municipi i esdeveniments del seu devenir més quotidià, entre aquestes destaquen Can Gaza, Can Lleonart, Can Margarola, Can Manyé o Cal Boter.
Can Gaza és la típica masia de pagès, rodejada d’hort i jardins, que va ser reformada al segle XIX per a donar-li un aire més elegant i senyorívol. D’aquesta reforma en destaquen, sobretot, els treballs ornamentals de la façana principal. Més antiga és Can Lleonart, masia d’origen medieval que es constitueix com la porta d’entrada al nucli antic del municipi. Actualment és la seu del centre cultural del municipi. També de l’època medieval trobem Can Magarola, coneguda en els seus inicis, en un llunyà 1359, com Mas Oller, en referència al seu propietari Pere Oller, fins que la va adquirir Pere Magarola, bisbe d’Elna, Vic i Lleida, i d’aquí el canvi de nom.
La masia destaca per la seva torre de guaita emmerletada, típica del Maresme, i per la conservació de diversos elements tradicionals de les activitats agrícoles com les basses, la base de premsa d’oli o el celler enterrat a la muntanya. També Can Manyé és una altra de les mostres d’aquesta arquitectura en el seu moment quotidiana que esquitxa el paisatge d’Alella. Tot i que la primera notícia d’aquesta arrenca ja de ben entrada l’Edat Moderna la seva estructura apunta a un origen més antic. La seva peculiaritat més notable és que, a principis de SXX, va ser adquirida per l’empresa Textil Mañé i des de llavors va funcionar durant vàries dècades com a fàbrica.
Menció a part mereixerà Cal Boter per la història identitària que l’envolta. Masia originàriament datada al S.XV, l’edifici es va anar ampliant fins a convertir-se en un conjunt heterogeni. Ressalta el cos modernista, de 1902, amb aplicacions ceràmiques de color verd. La particularitat històrica del conjunt és que conserva l’antiga masia, de cos rectangular, que va ser la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909), pedagog llibertari de renom internacional, precursor de la racionalització de l’ensenyament al país, creador de l’Escola Moderna a Catalunya el 1901 i afusellat, acusat de ser un dels impulsor dels fets de la Setmana Tràgica de 1909.
Una altra mena d’arquitectura que ens cridarà l’atenció a Alella serà la arquitectura fabril o industrial, dos bons exemples els trobarem a L’escorxador, caracteritzat per una concepció plenament utilitària de l’espai i per una discreta aplicació decorativa a l’exterior. El 2009 s’hi van realitzar obres de rehabilitació tot i que se’n conserva l’aspecte original. I a La fàbrica de pintures, una gran nau rectangular amb un perímetre ple de finestrals, per afavorir en el seu moment una bona il·luminació, també destaquen les encavallades i les bigues de fusta. A l’exterior s’observa la decoració modernista de la façana principal amb aplicacions ceràmiques i l’ús del maó vist del capcer esglaonat. El conjunt està rematat per una petita antefixa neo-clàssica, una mostra de la barreja d’estils pròpia de finals del segle XIX.
Un dels darrers edificis que podrem visitar són les Escoles Fabra, obra de l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, deixeble de Josep Puig i Cadafalch, única mostra de caire racionalista d’Alella: l’escola Fabra i les cases dels mestres. L’obra es va realitzar gràcies al suport del marquès d’Alella, Fernando Fabra i Puig.
La visita a tots aquest edificis, sumats a altres espais com l’Ajuntament, l’església de Sant Feliu o el Parc d’Antoni Gaudí entre d’altres, ha estat sistematitzada per l’Oficina de Turisme d’Alella sota un itinerari anomenat “Alella, 1.000 anys d’història” que pretén ajudar als visitants a descobrir el llegat del poble, en una passejada d’unes dues hores de durada pel nucli urbà amb parada en una quinzena de punts d’interès senyalitzats.
Però finalment... el vi
És obvi que si parlem d’Alella, encara que vulguem diversificar caldrà acabar parlant de vinyes, de bons vins, de celler i de tota la cultura que l’envolta. Sense cap dubte la Festa de la Verema és la festa més important del municipi d’Alella, tant des del punt de vista popular com turístic. Popular perquè ja fa 40 edicions, perquè recorda una de les més importants activitats econòmiques de la història d’Alella, el vi, i perquè engloba activitats tradicionals com a balls, concerts, correfocs, cercaviles, sardanes.... Però per altra banda, la festa té, i cada cop ho accentua més, un caràcter turístic perquè atrau visitants de municipis de proximitat i de Barcelona. Aquest 2014 la festa tindrà lloc entre el 12 i el 14 de setembre, tres dies plens d’activitats amb més d’una trentena de propostes, moltes d’elles gratuïtes i d’altres amb inscripció prèvia, relacionades amb el món del vi i la tradició vitivinícola del municipi. Dintre de les activitats destaquen la Mostra Gastronòmica, que reuneix cada nit a l’Hort de la Rectoria una mostra de restaurants, pastisseries i cellers del municipi amb un espai amb capacitat perquè 300 persones puguin fer les seves degustacions; aquests tres dies també es tindrà oportunitat de fer tastos de vins i caves de la DO Alella, assistir al concurs de tast o a alguna de les moltes presentacions de productes d ela terra.
Tot i el caire popular de la festa any rere any guanyen més pes les activitats vinculades amb el món del vi i la promoció econòmica del territori. Treballar per la qualitat i la professionalització vol dir donar millor servei al públic, millorar les activitats vinculades amb el vi DO, ampliar i millorar l’oferta de la mostra gastronòmica, i continuar amb la professionalització del contingut de la conferència. Tot plegat es reflecteix edició rere edició en un augment de públic i en un retorn de valoracions positives i l’expansió de la percepció d’Alella com un municipi de vins i qualitat.
Font: http://www.panxing.net/indrets/pobles/item/1613-alella-passejar-entre-vinyes-i-arquitectura
Fotos: Gonzalo Sanguinetti.
ALELLA
Pensar en Alella ens evoca immediatament, sense necessitat de furgar massa en les imatges de la nostra memòria, en un mar de vinyes verdes, en caves i cellers diversos, en olor a bon vi i en la Festa de la Verema. Però Alella és molt més que vinyes i vi. Alella ofereix al visitant, a tan sols 15 quilòmetres de Barcelona, i amb molt bona comunicació amb la capital, tranquil·litat, repòs, bona cuina, agradable paisatge i vins amb distinció.
Passejar pels carrers d’Alella ens portarà a descobrir joies arquitectòniques carregades d’història que ens sorprendran i ens embadaliran. La primera d’elles és l’edifici d’Alella Vinícola, constituït al 1906 com a sindicat agrícola i conegut per ser el del primer celler cooperatiu de Catalunya. L’edifici és obra de l’arquitecte barceloní Jeroni Martorell i Terrats, encara que la seva façana principal, realitzada a posteriori, pertany al corrent estilístic del noucentisme.
Un conjunt de masies ens permetran conèixer detalls de l’evolució del municipi i esdeveniments del seu devenir més quotidià, entre aquestes destaquen Can Gaza, Can Lleonart, Can Margarola, Can Manyé o Cal Boter.
Can Gaza és la típica masia de pagès, rodejada d’hort i jardins, que va ser reformada al segle XIX per a donar-li un aire més elegant i senyorívol. D’aquesta reforma en destaquen, sobretot, els treballs ornamentals de la façana principal. Més antiga és Can Lleonart, masia d’origen medieval que es constitueix com la porta d’entrada al nucli antic del municipi. Actualment és la seu del centre cultural del municipi. També de l’època medieval trobem Can Magarola, coneguda en els seus inicis, en un llunyà 1359, com Mas Oller, en referència al seu propietari Pere Oller, fins que la va adquirir Pere Magarola, bisbe d’Elna, Vic i Lleida, i d’aquí el canvi de nom.
La masia destaca per la seva torre de guaita emmerletada, típica del Maresme, i per la conservació de diversos elements tradicionals de les activitats agrícoles com les basses, la base de premsa d’oli o el celler enterrat a la muntanya. També Can Manyé és una altra de les mostres d’aquesta arquitectura en el seu moment quotidiana que esquitxa el paisatge d’Alella. Tot i que la primera notícia d’aquesta arrenca ja de ben entrada l’Edat Moderna la seva estructura apunta a un origen més antic. La seva peculiaritat més notable és que, a principis de SXX, va ser adquirida per l’empresa Textil Mañé i des de llavors va funcionar durant vàries dècades com a fàbrica.
Menció a part mereixerà Cal Boter per la història identitària que l’envolta. Masia originàriament datada al S.XV, l’edifici es va anar ampliant fins a convertir-se en un conjunt heterogeni. Ressalta el cos modernista, de 1902, amb aplicacions ceràmiques de color verd. La particularitat històrica del conjunt és que conserva l’antiga masia, de cos rectangular, que va ser la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909), pedagog llibertari de renom internacional, precursor de la racionalització de l’ensenyament al país, creador de l’Escola Moderna a Catalunya el 1901 i afusellat, acusat de ser un dels impulsor dels fets de la Setmana Tràgica de 1909.
Una altra mena d’arquitectura que ens cridarà l’atenció a Alella serà la arquitectura fabril o industrial, dos bons exemples els trobarem a L’escorxador, caracteritzat per una concepció plenament utilitària de l’espai i per una discreta aplicació decorativa a l’exterior. El 2009 s’hi van realitzar obres de rehabilitació tot i que se’n conserva l’aspecte original. I a La fàbrica de pintures, una gran nau rectangular amb un perímetre ple de finestrals, per afavorir en el seu moment una bona il·luminació, també destaquen les encavallades i les bigues de fusta. A l’exterior s’observa la decoració modernista de la façana principal amb aplicacions ceràmiques i l’ús del maó vist del capcer esglaonat. El conjunt està rematat per una petita antefixa neo-clàssica, una mostra de la barreja d’estils pròpia de finals del segle XIX.
Un dels darrers edificis que podrem visitar són les Escoles Fabra, obra de l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, deixeble de Josep Puig i Cadafalch, única mostra de caire racionalista d’Alella: l’escola Fabra i les cases dels mestres. L’obra es va realitzar gràcies al suport del marquès d’Alella, Fernando Fabra i Puig.
La visita a tots aquest edificis, sumats a altres espais com l’Ajuntament, l’església de Sant Feliu o el Parc d’Antoni Gaudí entre d’altres, ha estat sistematitzada per l’Oficina de Turisme d’Alella sota un itinerari anomenat “Alella, 1.000 anys d’història” que pretén ajudar als visitants a descobrir el llegat del poble, en una passejada d’unes dues hores de durada pel nucli urbà amb parada en una quinzena de punts d’interès senyalitzats.
Però finalment... el vi
És obvi que si parlem d’Alella, encara que vulguem diversificar caldrà acabar parlant de vinyes, de bons vins, de celler i de tota la cultura que l’envolta. Sense cap dubte la Festa de la Verema és la festa més important del municipi d’Alella, tant des del punt de vista popular com turístic. Popular perquè ja fa 40 edicions, perquè recorda una de les més importants activitats econòmiques de la història d’Alella, el vi, i perquè engloba activitats tradicionals com a balls, concerts, correfocs, cercaviles, sardanes.... Però per altra banda, la festa té, i cada cop ho accentua més, un caràcter turístic perquè atrau visitants de municipis de proximitat i de Barcelona. Aquest 2014 la festa tindrà lloc entre el 12 i el 14 de setembre, tres dies plens d’activitats amb més d’una trentena de propostes, moltes d’elles gratuïtes i d’altres amb inscripció prèvia, relacionades amb el món del vi i la tradició vitivinícola del municipi. Dintre de les activitats destaquen la Mostra Gastronòmica, que reuneix cada nit a l’Hort de la Rectoria una mostra de restaurants, pastisseries i cellers del municipi amb un espai amb capacitat perquè 300 persones puguin fer les seves degustacions; aquests tres dies també es tindrà oportunitat de fer tastos de vins i caves de la DO Alella, assistir al concurs de tast o a alguna de les moltes presentacions de productes d ela terra.
Tot i el caire popular de la festa any rere any guanyen més pes les activitats vinculades amb el món del vi i la promoció econòmica del territori. Treballar per la qualitat i la professionalització vol dir donar millor servei al públic, millorar les activitats vinculades amb el vi DO, ampliar i millorar l’oferta de la mostra gastronòmica, i continuar amb la professionalització del contingut de la conferència. Tot plegat es reflecteix edició rere edició en un augment de públic i en un retorn de valoracions positives i l’expansió de la percepció d’Alella com un municipi de vins i qualitat.
Font: http://www.panxing.net/indrets/pobles/item/1613-alella-passejar-entre-vinyes-i-arquitectura
Fotos: Gonzalo Sanguinetti.
Fuente RSS
